Aquest vespre hem anat a la
segona sessió del
Xinacittà 2005, una mostra
de peces d’animació d’autor que s’inscriu dins els actes de les
Festes de la
Mercè. Encara que hi havia propostes força originals i aconseguides d’èpoques i
tècniques ben diverses, sempre adreçades al públic adult, també ens han colat alguna
ensarronada experimental curiosa però completament buida i insofrible. La gran
troballa, però, ha estat el curt de la txeca
Michaela Pavlátová
titulat "Reci, Reci, Reci" ("Paraules, paraules,
paraules"), una magnífica sàtira sobre la comunicació i les relacions personals que juga
de manera molt enginyosa, aguda i divertida amb els símbols, prenent com a
escenari els diferents personatges que es reuneixen a un cafè. La pel·lícula va
rebre un munt de premis a festivals internacionals i una nominació a l’Oscar
l’any 1993, però si el que compta, al cap i a la fi, és la reacció de
l’audiència, ha estat la guanyadora absoluta de la nit: és la que se n’ha endut més rialles, aplaudiments i xiuxiuejos de
complicitat. Si us interessa l’oferta i us hi podeu acostar, avui (dissabte
24) encara sou a temps d’assistir al
tercer programa i
veure’n nous exemples: cinema gratuït a la fresca a les 20:30 a Sant Llàtzer.
[@more@]
proposso una sessió com aquesta a Girona, ara que he tornat!